A DAY IN THE LIFE OF MY MUM

I had never thought how a day in the life of my mum would be.

My mum gets up at 7 A.M., because at 8 o'clock she starts working. She has a shower, she combs, has breakfast and leaves home.

She is at work until 1 o'clock. She has lunch and goes back to work. At 6 o'clock, she returns home; then, she does housework.
Sometimes she helps my sister to do homework or study.
At a quarter to 9 she starts to prepare dinner, and I help to set the table. After dinner, she devotes time to hen, either she goes to the computer or she watches TV.
Next, she goes to bed.

This is a day in the life of my mum.

MY BEST FRIEND

Adela and me met twelve years ago. Twelve years attending the same class!

Adela lives in the same town as me, in Banyoles. She lives in “Mas Palau”, in a very modern house.

We go to the same school, and to the same class. We are very friendly!

Adela is fourteen years old. She was 14 on October the first. Her hari is bonde, long and straight. She's friendly, intelligent, active and very cheerful and determined although she can also be stubborn, sometimes.

Adela likes basketball, because she plays. She likes to be with her friends and go to the facebook. She also enjoys playing the guitar, she plays it so well that she goes to the conservatory.

Adela is a very special friend!

DESCRIPCIÓ DE LA MEVA HABITACIÓ

La meva habitació és l'únic espai de la casa que no he de compartir, que és només meu.

Penso que el primer en què et fixes és amb la porta. Hi ha unes grans lletres de diferents colors que hi fiquen: XÈNIA. Quant entres, veus que tots els mobles són de una fusta color marró molt clar, i que les parets són de color groc (que de fet, m'agradaria pintar-les d'un altre color, ja que fa sis anys que veig aquest cada vegada que entro, i ja el tinc avorrit) i hi ha alguns quadres fets per mi penjats. A la dreta, hi ha una estanteria molt gran, on hi tinc llibres, enciclopèdies, diccionaris... però també moltes fotos meves i de les meves amigues. Estem molt unides. També hi tinc cremes, colònies i braçalets, collarets, arracades, etc. Tinc molts àlbums de fotos, alguns comprats, altres fets per mi. D'altra banda, en el costat esquerre ens trobem uns grans armaris, on guardo tota la meva roba, i les maletes d'anar a entrenament.
El llit està cobert amb un bonic edredó de tons blaus, blancs i verds i amb molts coixins.
Al final de l'habitació, hi ha un llarg escriptori, que és allà on faig els deures i estudio. També i tinc una ràdio i un ordinador gran que és el que faig servir per fer els treballs de classe.
A sobre de l'escriptori hi ha una gran finestra amb una cortina blanca amb estrelles núvols i llunes de tons taronges grocs i verds.

No em puc queixar de la meva habitació. És bastant gran, i per mi sola! Hi estic realment còmode. M'agrada això de tenir el meu propi espai.

DESCRIPCIÓ D'UNA PERSONA DE L'INSTITUT

Jo he triat per descriure a una persona de la classe.

Penso que no és tímid perquè sempre està xerrant. Sempre té alguna cosa a dir. M'he fitxat que és molt amigable dels companys, però també dels professors.

És molt simpàtic, i per això, no li costa massa fer amistats.
És divertit, però sap que hi ha un moment per a cada cosa, i quan toca treballar es concentra i està pel que toca, sap que hi ha un moment per a cada cosa. Treu molt bones notes, de fet, és el més llest de la classe!

Físicament és molt alt, té els cabells de color castany, i els ulls marrons.

QUI SÓC JO?

Quan em van posar la redacció, vaig pensar: que fàcil. Em van venir mil idees al cap, però intentar ordenar-les no és tan fàcil, per això, intentaré fer-ho el millor possible.

Em dic Xènia, però les amigues em diuen Xè. Vaig néixer el 15 d'Agost del 1997, just el dia que les Inundacions de Bangla Desh van causar 4000 morts. (15 d'agost del 1974), o quan es va construir el mur de Berlín (15 d'agost del 1961)
Sóc molt tímida amb la gent que no la coneixo gaire, però quan després li agafo confiança em torno molt divertida. Sóc simpàtica i m'agrada ajudar la gent. Alguna vegada m'han dit que m'hauria de fer psicòloga, perquè diuen que ser animar la gent. M'agrada veure a la gent que m'envolta que sigui feliç. Tinc virtuts, però també molts defectes, com per exemple, que sóc molt patidora. Em preocupo per qualsevol cosa.

Jo jugo a handbol des de fa 1 any, i m'agrada molt, tot i així, no deixaré els estudis de banda, perquè sóc conscient que ara mateix és el més important. A mi m'agradaria ser mestra, i per això, haig d'estudiar dur i treure bones notes.

Així, sóc jo. Espero que aquest any em vagi molt bé. M'esforçaré per treure bones notes. Estudiar a vegades em fa molta mandra, i em fa ràbia no poder quedar amb els amics un diumenge a la tarda perquè he d'estudiar. Però, després, quan veig que he tret bona nota a l'examen, estic contenta d'haver-me passat la tarda estudiant. És una sensació molt agradable.

Així dons, em miraré d'esforçar el màxim aquest curs.

Intentaré fer-ho el millor possible!

"LA EDUCACIÓN ES EL FUTURO PARA TODOS"

Hoy entrevistamos a Marta Tarrats, una mujer de 41 años de edad; cuyo trabajo es ser la secretaria de un electricista. Le preguntaremos qué opina ella de la educación que se les da a los hijos, tanto en casa, como en la escuela, como en la sociedad en general.

-Buenas tardes Marta, ¿te puedo preguntar sobre la educación?

-Buenas tardes. Sí, puede usted proceder a hacer las preguntas.

-Primero de todo, ¿en qué crees que consiste la educación¿

-Consiste en formar personas con todo lo que esto conlleva. La educación es el respeto por los demás, la tolerancia con los demás, el buen hacer con todos.

-¿Piensas que es importante?

-Claro, es el futuro para todos.

-¿Qué opinas de la educación que se da en la escuela?

-Que es difícil, porque cuesta compaginar la educación en casa y la educación en la escuela debido a la gran diferencia de tipos de personas.

-¿Y para los profesores es difícil?

-Sí, debido a las distintas maneras de pensar de los padres y de los chicos.

-Personalmente, ¿crees que ha cambiado mucho la educación de ahora con la de tu adolescencia?

-Sí, ahora es mucho más abierta, porque los padres estamos más abiertos, pensamos de manera diferente a los padres de mi época, creo que dejamos más libertad a los hijos, no hay tanta rigidez como había antes.

-¿Cuál piensas que ha cambiado más: la educación en casa o en la escuela?

-En las dos partes, pero más en casa, porque los padres miramos a los hijos con otra perspectiva y en la que nuestros padres no nos miraban a nosotros.

-¿Y donde crees que es más difícil enseñarla?

-En la escuela.

-¿Por qué?

-Porque hay gran diversidad de maneras de pensar, y los jóvenes no tienen ni vergüenza ni complejos en decir lo que realmente piensan de algunos profesores, sea bueno o malo, entonces para los profesores es más difícil.

-A ti personalmente, ¿te gusta más la educación de ahora o la de tu época?

-La de ahora, porque no es tan rígida como la que teníamos nosotros.

-Entonces, ¿la educación se basa en la rigidez?

-Sí, en la rigidez, la libertad, y de ser más o menos estrictos.

-Y, por último, ¿crees que en el futuro seguiremos con la educación de ahora, con la de antes o con una de nueva?

-Creo que con una de nueva, porque la educación va a seguir evolucionando, como evolucionamos las personas.

-Muy bien, muchas gracias por su atención y por dedicar su tiempo a contestar estas preguntas.

LOS MCM ¿100% FIABLES?

Facebook, twitter youtube, myspace, messenger...

Hoy somos miles los usuarios que navegamos en distintas redes sociales.
Pero, antes de entrar en una, nos preguntamos: ¿son seguras?
Posiblemente, no.

Cuando nos registramos en alguna red, siempre nos pone aquello de: “Antes de empezar, lee con atención”. Estoy segura que la mayoría de la gente no se lo lee. Por pereza, solo le da al “acepto las condiciones”.

Al aceptar las condiciones, ¿sabemos realmente lo que estamos aceptando? Estamos aceptando tener más de catorce años, estamos aceptando no subir ninguna foto de una persona sin su permiso y un largo etcétera.

La realidad, sin embargo, es otra. Muchos niños menores de catorce años están entrando en el facebook, colgando fotos suyas con sus amigos. Amigos a quienes a lo mejor sus padres no les permiten tener una cuenta de facebook.
No obstante, es realmente divertido y maravilloso poder comunicarse a través de internet. Compartir tus aficiones. Conocer a gente nueva. Tal vez, la gente tiene una imagen equivocada de ti. En las redes, puedes mostrarte tal y como eres, que la gente te conozca de verdad.
El problema está en las personas. No todas son capaces de mostrarse honestas. Incluso hay personas que se hacen pasar por otras, a través del engaño.

En consecuencia, ¿podemos decir que facebook es peligroso, o lo son las personas que hacen un mal uso?

EL PERQUÈ DEL BLOG:

Jo no havia tingut mai un blog. De fet, ni m'havia plantejat en tenir-ne un. Més que res, per què no sabia que publicar-hi. Sempre he pensat que els blogs són per quan tens un equip d'esport, o quan vols parlar sobre un tema en concret, com per exemple: llibres, pel·lícules...

Ara, a 3er, ens han dit que en féssim un. Jo pensava que seria molt complicat crear-lo, però m'ha sorprès el veure que són cinc minuts, i que és ben fàcil. A més, també ens han dit què hi tenim que publicar: les redaccions que anem fent a classe.

Crec que és una molt bona idea, tenir el nostre espai per poder-hi posar el que fem a classe. També penso que és molt divertit llegir les redaccions dels companys. A partir d'alguna redacció, pots agafar una idea de què posar-hi a una altra que ens fiquin més endavant.

En conclusió, penso que ens servirà per si més endavant, a batxillerat per exemple o quan siguem grans que ja treballem, ens en facin crear un, ja sapiguem de què va, i no tinguem problemes a la hora de fer-lo.